• Familia / Llar / Nens / Neteja / Organització

    Massa roba per rentar? Prova això!

    Imagen de Gerhard Gellinger en Pixabay

    Hi ha uns quants temes en aquesta família que em deixen amoïnada només de pensar-hi – la majoria són de desordre, masses daixonses… ja m’entens. El que s’emporta la palma és rentar la roba; un monstre de la mida d’un gratacels que em persegueix a diari. Tu diràs! Som 6 persones i només una rentadora i jo per assumir-ho.

    Faig una rentadora al dia, MINIM! i… Ai del dia que em salti la tasca! El dia següent m’atrapa la bèstia descontrolada. Perquè… no només s’ha de rentar la roba; tovalloles, llençols, draps i baietes de cuina, catifes i cortines de bany, mantes i coixins del sofà també volen i han de ser atesos de tant en quant. Que t’explicaré, això és el que hi ha a totes les cases; o almenys hi hauria d’haver 😉

    Ja he reduït bastant les cistelles de casa amb petits canvis d’hàbit, però mai semblen ser prou. Per exemple, quan estem a casa i no hem d’anar enlloc, a l’estiu portem el banyador, a l’hivern el pijama que al dia següent al matí va a rentar i matem dos ocells d’un tir. En la meva roba busco taques o olors. Si està bé la torno a fer servir. En les parts de dalt no és habitual ja que sembla que als nens els faig de tovalló i mocador a la vegada, però per les parts d’abaix m’estalvio alguna rentada.

    Tot i així puc canviar molt els meus hàbits, que de vegades ens entra la gran mandra i ens tornem «comodons». No trobo la part de dalt del pijama? Cap problema! N’hi ha més a l’armari! He portat la roba una hora? no passa res, es rentarà amb lo demès, una cosa mes o menys no importa. Això ho ha portat algú o és net? No ho ser, millor rentar…

    En soc la principal culpable! Sempre penso que una peça més o menys a la cistella no té importància, però ho penso tantes vegades que segurament només això em deu costar una rentadora entera a la setmana (i és de les grans!)

    Així que, què més puc fer per solucionar el problema que em causa tants mals de caps? Fàcil, com tot un cop descobert i portat a la pràctica!

    Primer pas: accepta el problema

    Imagen de Jill Wellington en Pixabay

    En el nostre cas som 6 persones. I si, aquí hi conto el bebè perquè per molt petita que sigui la seva roba, és mes abundant. 6 persones, vulguis o no, generen molta roba bruta. Però el problema no està només en generar roba bruta, també em molestava la que hi havia repartida per casa.

    Els armaris plens arrebossar i les cistelles fins a dalt causen estrès innecessari. Els nens tenen com 10 pantalons i 15 samarretes mínim cadascú. Ara a l’estiu potser encara més i tot. Per molt que els petits s’embrutin, no gastaran, ni volguent, totes les samarretes i pantalons. Jo mateixa en tinc menys , perquè després de 3 anys de mètode Konmari ja em fixo mes en el que tinc, tot i així busco segur que fins i tot jo tinc peces que em sobren.

    Al tenir que escollir entre la nostra roba i el meu seny no hi havia dubtes. La roba. Jo ja sóc un cas perdut… Doncs no! per suposat, el meu seny i tranquil·litat, que encara puc arribar a salvar.

    El segon pas: passa a l’acció

    Després d’acceptar la situació vaig decidir posar-me de vaga. El moment clau va ser veure que en un dia, 3 membres de la família havien agafat pijama nou només per mandra de buscar la peça perduda. No obstant, per posar-me de vaga vaig haver d’aprofitar un matí enter i bolcar-me en els preparatius.

    La meva vaga no consistia en no rentar mes roba. Això hagués estat contra productiu i no em solucionava el problema dels calaixos sobre-poblats. El meu objectiu era fer-los apreciar la roba existent, aprofitar-la al màxim i en reduir opcions. Encara que demanar això de 3 nens de 6, 5 i 3 anys és un xic optimista, no per parlar del bebé d’un any. Al veure amb tanta facilitat el problema estava en la quantitat de roba, la solució venia agafada de la ma.

    Tercer pas: defineix una estratègia

    Tenia de minimitzar. Reduir. Perquè quan un recurs ja no sembla tan il·limitat és mes senzill adonar-nos de que s’esgota i automàticament cuidar-ne el seu consum. Era la meva solució perfecte: alleujava els excessos en els calaixos i armaris, eliminava opcions i la roba existent és realment aprofitada.

    Però ¿Quina quantitat es la correcte? Això dependrà de cada llar i de l’ús de la roba. En el meu cas tinc 5 samarretes d’us diari i 3 pantalons. Encara que també tinc que afegir que tinc 3 faldilles, 1 mono i alguna camisa d’us més esporàdic. Però per norma general en faig prou i de sobres amb aquestes 5 samarretes i els 3 pantalons.

    Pot sonar una mica estrany, però un factor molt important és que faig una rentadora al dia, i encara que amb tanta roba no fos precisament la mes puntual en plegar i recollir-la (m’amoino només de pensar-hi), ara puc dir que menys roba m’ha reduït l’estrès.

    A casa, la que decideix quanta roba tenen els nens, al cap i a la fí soc jo. Reduir en si no hauria de ser tant de problema no? Però de tota la roba que ens donen amics i familiars (si! tinc aquesta gran sort que els meus fills aprofiten roba d’altres nens) em costa TANT triar!

    Quart pas: sigues realista

    Sempre que faig un canvi d’armari acabo triant moltes més peces de les necessàries. Perquè? Perquè hi ha roba taaaant bonica que és molt difícil deixar de costat aquella peça i l’altre i l’altre. A més em sap greu no utilitzar-la. És una força superior a mi; desaprofitar un recurs es una deperdició. A més imaginar-me a las nenes amb aquests vestits o camisetes…

    Però vaja… encara que tinguin un vestit per cada dia de l’estiu, no els porten! A l’escola no els hi poso perquè em semblen poc pràctics a l’hora de jugar sense preocupacions. Els caps de setmana anem d’excursió i fem coses en les que tampoc és el més oportú. Els poso els vestits quan sortim a menjar fora (que son poques ocasions) o dies puntuals que anem a passejar per el poble. Per aquestes poques ocasions no necessiten 30 vestits! M’explico, oi?

    No és realista tenir aquests 15 vestits en un armari si a l’hora de la veritat, tot l’estiu, són 15 dies els que poden portar-los. És millor escollir els que mes ens agraden i portar-los tots els dies i els demès regalar-los a algú que si els pugui aprofitar, vendre’ls o donar-los.

    Imagen de StockSnap en Pixabay

    Em va costar molt veure la roba com el que és; tela ajuntada per vestir-nos. En cada peça veia un potencial de «cucada» al visualitzar-los posats als nostres fills que va ser una tasca bastant difícil al principi. Em vaig facilitar la feina al veure que el factor «cucada» ve per defecte en els nens i la seva roba. A partir de llavors vaig agafar arrancada i reduïr es va convertir en una tasca molt senzilla.

    TASCA COMPLETADA

    ¿Què he fet amb la roba restant?

    Ara cada criatura té les seves peces de roba bàsiques d’ús diari en un calaix de l’armari. I no t’imaginis un calaix normal de mig metre per mig metre. No! Tenen un calaixet planer de caixa de joguets d’ikea! 4 pantalons, 5 samarretes. No hi ha més.

    Què ha passat amb la roba que he descartat? Doncs no tota ha anat al mateix lloc; una part la he guardat de recanvi (res 4 peces justes) per si es trenqués alguna samarreta, si es taca irreparablement un pantaló o es perd alguna peça – res estrany en nens actius – i la roba que sabia que segur no es posarien la he donat per que pugui ser aprofitada en algun altre lloc. Sense remordiments!

    Conclusió

    Des del dia de la meva vaga han passat ja 2 setmanes. I haig de dir que el problema ha passat a ser molt, molt menor.

    Està clar que si no fas una rentadora al dia t’has d’adaptar en quan a quantitats, però reduir és una molt bona forma de reprendre control. En tots els àmbits de la vida diària.

    Amb un armari més descarregat es molt menys amoïnant rentar roba i guardar peces a l’armari. A més els nens ara poden escollir sols els seus abillaments perquè la majoria de peces combinen entre sí (menys mal, que sinó em detindrien per abús visual) que els dona confiança.

    No he trobat a faltar cap peça de les que varem descartar. Al contrari, inclús he descartat alguna més i he ampliat el camp d’acció a la roba de Paparetro 😉

    Ara et toca a tu! Diga’m si has intentat mai posar solució al problema de la bugada reduint-ne el contingut! O, potser saps algun altre consell que pugui ser útil per domar el monstre de la bugada?

  • You may also like

    No Comments

    Leave a Reply