• Hàbits / Personal

    Slow living – la vida lenta

    Vivim en una època d’altes velocitats. Tot és ràpid. El menjar, la moda, la comunicació, internet, els transports… Absolutament tot! Creus que tens tot controlat i a la que et despistes, els avanços t’han tornat a atrapar i ja no vas a la moda, estàs caducat o fora de sèrie. I això a mi em donava la sensació de portar una vida caòtica, sempre per darrere de tot. La solució la vaig trobar en el slow living.

    ¿Què és el slow living?

    La definició de slow living ve de l’anglès i significa viure lent. És un estil de vida oposat a tot el que he comentat més amunt. Es viu lent fent un pas enrere per gaudir de l’entorn, del temps passant, reconeixent les coses pel que són i mirant de viure d’un mode més tranquil (també en els punts morals i ètics).

    Em costa una mica definir-ho de forma correcta perquè engloba molt i descriure-ho en poques paraules sembla que en canvia el sentit. És un sentiment de viure connectat amb l’entorn, sense estrès de córrer d’un lloc a l’altre, sentir-se amo del temps i tenir la tranquil·litat que el temps disponible es dedica al que realment és important, amb intenció i atenció. Marcar un ritme propi amb el qual un mateix se sent còmode, sense deixar que ens passi la vida pel costat i ens preguntem on ha anat el temps. És fer un pas enrere, respirar i observar.

    És sortir de la competició d’estar ocupat

    Sembla que és el que ens defineix avui en dia. Com menys temps tinguem i més ens puguem queixar més importants som. Estar ocupat és sinònim de tenir la vida controlada, de ser algú important, algú que té molt al seu plat i que s’ha d’admirar. Cert? Les persones que no estan ocupades i que no tenen l’agenda plena ens semblen gandules o de poca importància. Curiós. Hauria de ser al revés. El que més temps lliure té és el que millor viu!

    Estar ocupat és una decisió personal

    Això d’estar ocupat o sospirar per tot el que hem de fer és decisió pròpia. Jo decideixo de què emplenar la meva agenda i si el que tinc davant avui em sembla aclaparador o si és algú que, de mica en mica, aniré acabant al llarg del dia. No t’ha passat mai? Tens tres coses per fer en un matí. Tasques que et semblen gegants. I resulta que un cop t’hi poses, pas rere pas, ho tens acabat abans d’hora i t’has estressat per res. Mans amunt! Sóc 100% víctima d’aquest joc mental

    ¿Què puc fer per alentir la vida?

    Prioritzar

    Un aspecte que hi veig de gran importància és tenir clares les meves prioritats. Hi ha persones que les tenen definides de forma instintiva i inconscient i no tenen problemes en saber quin tipus d’esdeveniment o tasca els és important. A mi personalment seure, respirar i escoltar què és el que realment és més rellevant en la vida em fa més fàcil decidir quins actes em faran més feliç – a curt o llarg termini – i quines puc saltar per ser lliure de compromisos innecessaris.
    L’ordre d’importància de família, parella, salut, exercici, feina, diners, objectius, religió, temps lliure… és el que ens permet definir l’ordre de preferències d’activitats i esdeveniments de la vida i ens donarà respostes de forma automàtica en moltes ocasions.

    Reduir

    Després de crear la meva llista de prioritats és molt més senzill reduir la «palla» del meu temps i del meu cap. No dedicaré temps a coses que estan a l’última posició a no ser que sigui alguna cosa realment necessària.
    És el moment d’adonar-se que tot el que ocupa l’agenda que en realitat no vull fer, no m’emplena amb alegria o no em dóna alguna cosa important a canvi. És una forma d’enfocar-se a tot el que sí que decidim deixar en la nostra vida perquè podrem dedicar més atenció.

    Gaudir del procés

    Tot en la vida són processos. Formar una família, aprendre alguna cosa, crear coses noves, fundar una empresa, una associació, plantar un hort o construir una casa… Tot!
    El problema que tenim avui en dia, sobretot per xarxes socials, és que veiem els processos ja acabats dels altres i ens pensem que quan arribem a allò que altres tenen serà el moment en què obtindrem la nostra felicitat absoluta. Un gran error.

    Resulta que quan arribes al cim de la muntanya a la qual volies pujar per obtenir la felicitat de l’altre, mires al voltant i t’adones que en realitat no et dóna satisfacció la vista, que en realitat és a la muntanya del costat allò que realment volies i que t’has equivocat de muntanya. Llavors arriba la frustració – has de tornar a començar a pujar una muntanya diferent.
    Com solucionar-ho? Gaudint del procés. Quan arribes al cim pots fruir del que veus, mirant enrere sense remordiments i veient que hi ha més processos per gaudir davant teu en descobrir més món i altres muntanyes desconegudes.
    Sentir goig de cada pas que donem i de tot el que ens trobem pel camí és una forma de viure positiva i optimista. Sense presses ni ansietat.

    Deixar de comparar

    Avui en dia vivim una gran competició. I és constant. No passem dia sense comparar qui té més èxit, qui és més guapo, ric, intel·ligent, exitós, feliç.
    Ens pot fer tirar endavant en molts casos, però també ens fa perdre de vista la importància de viure el moment i del que realment ens importa a nosaltres. Acceptar què tenim i què som ens permet fer un pas enrere i apreciar tot el que ja hem aconseguit, el que tenim i el món de possibilitats que ens queden per davant.

    Imagen de Free-Photos en Pixabay

    Abraçar el silenci

    Una cosa que realment em dóna el sentiment d’estar gaudint de la vida és quan escolto el meu propi cap. És alguna cosa que gairebé mai es gaudeix avui en dia, perquè, sent sincera, gairebé mai hi ha silenci. La TV, radio, podcast, playlist… són sons de fons que a vegades estan molt bé, però apreciar el silenci i donar veu al nostre subconscient no és mala idea de tant en tant.
    Em permet deixar fluir idees, fer les paus amb conflictes interns que tinc que, de vegades, no en sóc ni conscient. Em permet donar lloc a noves idees de negoci, treballs manuals o activitats o inclòs canviar la forma en què veig un problema.
    També és bo per conèixer-me millor a mi mateixa. Sí, sona absurd, però quantes vegades deixes acabar de parlar aquesta veueta interior que ens acompanya tot el dia?

    Estar present

    De la mateixa manera que veig important apreciar el silenci, veig important estar present en molts moments importants. En el meu cas això es tradueix al temps que passo amb els nens. Estar present. Haig de confessar que aquest punt és simple i complicat a la vegada.
    Sembla que quan els nens juguen entre ells i no requereixen la meva atenció, el meu mòbil m’absorbeix. Whatsapps o mails per llegir o contestar, idees noves a descobrir a pinterest, o qualsevol altra cosa màgica que puc treure del petit dispositiu per tal d’aprofitar el temps. No sona tan malament, però en realitat és greu.

    Quan els nens m’interrompen em molesta i vulguis o no, no hauria de ser així. Quan m’adono i deixo el mòbil de costat és quan veig la bellesa del moment, l’orgull que sento per ells i les personetes en què s’han convertit. El moment passa i no retorna, i aquests sentiments és una cosa que el mòbil definitivament no em pot donar.
    Aprofitar aquest tipus de moment; amb amics, família o la parella… és del que es tracta en el slow living, perquè el dia de demà sigui lliure de penediment.

    Valorar i agrair

    Sembla que valorar i agrair s’està perdent a mesura que passa el temps. Abans potser les circumstàncies de guerres i la religió ens en feien recordar, però la primera per sort no l’hem viscut i la segona ja no es practica com en altres èpoques. Però per agrair no em fa falta ser religiosa.
    Tenim un sostre i una nevera amb menjar. Coses que donem per fet. Així que volem més. Això ens genera ansietat. Volem fer almenys 1 viatge a l’any a veure un país paradisíac, volem tenir l’últim model de portàtil o mòbil del mercat i un vàter que es netegi sòl si possible (d’acord, això últim seria molt pràctic).

    Com que donem per fet totes les necessitats bàsiques som incapaços de donar les gràcies per elles. Ho exigim com a mínims sense valorar que són coses que altres només tenen en somnis. Som afortunats i no som capaços de donar-ne les gràcies.
    Habitualment ens adonem de les coses quan ja és massa tard. Ens queixem del cotxe «tartana» que tenim, fins que s’espatlla i hem d’agafar el bus, anar caminant o demanant favors, d’aquell familiar fins que ens abandona i veiem el forat que ens deixa, dels costos de les coses fins que no ens les podem permetre i ens adonem que en realitat érem afortunats de poder pagar-les.

    Així, canviar la mentalitat i veure tot això en l’aquí i l’ara fa desaparèixer l’ansietat i les «necessitats innecessàries» que nosaltres mateixos ens hem imposat. Valorarem les coses que tenim sense haver-ne de sentir primer la pèrdua i n’estarem agraïts.

    Passar al mode «slow» en tot el possible

    Per tant, el temps i afecte que dediquem a les coses és el que realment els dóna valor. Més que el seu preu (que no ve a ser res més que temps invertit per guanyar-ne els diners). Per aquest motiu crec que canviar de mentalitat en certes compres i apreciar les nostres pertinences per valorar-les és, també, una forma de vida lenta.

    El menjar com a forma d’acaronar el nostre cos per tenir energia i estar saludables és dedicar el temps i esforç en triar i seleccionar el que ens hi posem. Menjar real és viure lent – slow living. Els menjars precuinats no obtenen afecte i així ens els mengem; sense miraments. Cuinar el menjar amb dedicació és el que em fa apreciar-lo més.

    Del mateix mode es pot veure la roba. Comprar roba cada estació de l’any per anar a l’última moda, li treu valor a aquella peça. Gastaré els cèntims (el temps) en roba que d’aquí res hauré substituït per la següent. M’estimo més triar un estil atemporal, que realment m’agradi a mi i em faci sentir còmode per poder gaudir de la peça molt més temps. Encara millor si tinc un armari càpsula amb peces de qualitat o sí més no sostenible, encara millor.

    Aprendre a no fer res.

    Aquesta no em costa gaire, la veritat. Simplement seure i apreciar l’entorn, no fer res ni pensar en res. Alentir el temps i veure tot d’una altra perspectiva. Respirar. Observar el nostre entorn; persones, el temps, insectes, animals, plantes, el cel, núvols… Simplement deixar que tot faci el que ha de fer i ser observador. Gaudir-ho. Pot ser l’aire que mou les fulles, l’olor de pluja o algun hàbit de la veïna del costat.
    Estar present és fixar-se en els detalls i veure que bonica i màgica que pot ser la vida.

    Conclusió

    Amb la definició de Slow living, sembla que signifiqui fer les coses de forma lenta i no és aquest precisament el seu significat. Es refereix al fet que nosaltres som els que marquem el «tempo» i no el nostre entorn. Cada cosa es fa al ritme que creiem necessari, accelerant en el que a nosaltres ens urgeix més i alentint tot allò que creiem més important.

    No significa fer tard per tot perquè faig les coses al ritme dels cargols! No! Slow living significa que m’agafo més temps de fer les coses que realment m’importen, descartant les innecessàries i així tinc temps d’arribar puntual per tot!

    Sembla tenir la vida molt «hipiyayé», però no significa que s’hagi de fer les coses més a poc a poc. Gran error. No és realment una cosa de velocitats, simplement de ritmes naturals sense carreres de hàmster. Conscient, en l’aquí i ara, més que en el demà.

    Avui en dia ho volem tot per ahir, encara que en realitat no ho necessitem fins aquí a 15 dies. T’hi has fixat alguna vegada? Hem canviat. Tot és per JA!, i cada vegada va a més. És difícil, com amb tot, nedar a contracorrent i pensar de forma diferent. Però realment la insatisfacció de la majoria de la població em sembla donar la raó.

    Pujar al tren del Slow living no té efectes secundaris. No hi ha risc més que el de viure. Què et sembla? Val la pena donar-hi uns moments oi? Fes-me saber com et va! Comenta aquí o per xarxes socials els teus progressos i anima al teu entorn a fer el pas. Mai és tard per fer canvis!

  • You may also like

    No Comments

    Leave a Reply